EXPLORACIONS
És una sèrie de maniobres a les quals s'obtenen dades objectives sobre la salut del pacient, de manera que són més fiables.
Hi ha dos tipus d'exploracions les extraorals i intraorals.
- EXPLORACIÓ EXTRAORAL
Per una banda s'ha d'explorar els músculs que es troben a la cara, coll i espatlla. Aquests són: temporal, maseter, pteriogoidè intern, esternoclidomastoïdal, digàstric, milohiodè i trapeci. I per altra banda es troba l'ATM.
EXPLORACIÓ DE LA MUSCULATURA OROFACIAL
TEMPORAL
En tota la seva àmplia inserció cranial, palpant o estirant les seves fibres en sentit crani-cabal i, per via intraoral, la seva inserció en l'apòfisi coronoides amb la boca tancada.
DIGÀSTRIC
Es fa posant-se el professional per darrere del pacient i fent-ho amb les dues mans en una posició amb el cap del pacient lleugerament hiper estesa; també es pot pinçar amb una mà, al tenir llargs ventres musculars.
MASETER
Es palpa per fora de la cara amb els dits agrupats, primer sense que el pacient premi i després prement (aquest moviment sol ser dolorós en casos de hiperactivitat). Posteriorment el pincem o, per dins de la boca, col·loquem el polze per davant de la branca ascendent mandibular i en actitud de tancament bucal.
MILOHIODÈ
El professional es posa per darrere del pacient i es palpa amb els dits índex i cor o mitjà, en una posició amb el cap del pacient lleugerament hiper estesa; també es pot pinçar amb una mà.
TRAPECI
Cal palpar amb una mà flexionant lleugerament el coll cap endavant del pacient.
PTERIGOIDÈ INTERN
Pot explorar-se pinçant l'angle mandibular en la seva inserció òssia medial o bé per dins de la boca, palpant amb el dit índex des de la zona medial a l'àrea de la carena inferior ascendint a la zona de l'apòfisi pterigoides.
ESTERNOCLEIDOMASTOÏDAL
Es fa palpant i girant el cap a la banda contra-lateral.
L'EXPLORACIÓ DE L'ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM)
El primer pas que hem de realitzar és una inspecció del cap i el coll. En l'exploració intraoral, l'oclusió ens aportarà molta informació. Hem d'avaluar els moviments mandibulars en els tres plans de l'espai, per obtenir informació de l'estat de funcionalitat del complex disc-fosa.
Seguidament passarem a la palpació de l'articulació temporomandibular (ATM). Començarem aplicant els dits index a la vegada en la zona preauricular, darrera del tragus justament en el conducte tibor extern. Indiquem al pacient que obri i tanqui lentament la boca i d'aquesta manera podrem apreciar l'assistència de dolor i registrarem si el moviment és recte o en baioneta, per veure si hi ha una descoordinació en el moviment discal d'un dels costats.
Posteriorment l'indiquem al pacient que obri la boca per aconseguir la màxima apertura oral (MAO) i mesurem amb un regle la distància entre incisius, entre les vores oclusals d'aquests. Aquesta distància ha de ser superior als 3 o 4 cm.
A més a més és molt important la màxima apertura passiva, forçada per l'explorador; si és elàstica ens informa que pot tenir un problema muscular i si és fix pot ser un bloqueig discal. Els moviments de laterotrusion i en protrusiva també reforçaran la apreciat en MAO en casos de bloquejos unilaterals. Per últim és important fixar-nos en l'aparició d'espetecs articulars amb els moviments mandibulars.
-EXPLORACIÓ INTRAORAL
En l'exploració intraoral explorem els teixits de la cavitat bucal, observem l'oclusió i l'exploració dental.
CONEIXES ELS TEIXITS TOUS DE LA CAVITAT BUCAL? TE'LS EXPLIQUEM
Paret anterior: Els llavis, les dents i les genives, solcs vestibulars.
Paret superior: El paladar dur, paladar tou.
Paret lateral: La mucosa jugal.
Paret inferior: La llengua (dos terços frontals), pis de la boca.
Paret posterior: Úvula, paladar tou, la llengua (el terç posterior restant de la llengua), l'amígdala i el trígono retromolar, vel del paladar.
-EXPLORACIÓ D'AQUESTS TEIXITS
LLAVIS
L'examen dels llavis comença amb la inspecció de les vores lliures i les comissures ens fixem en la forma, la textura, el volum, simetria i la coloració dels mateixos. Després es produeix a la palpació en recerca de zones elevades, deprimides o canvis en la textura de la pell del llavi.
PALADAR DUR
Aquesta s'observa demanant al pacient que obri la boca mentre estén el coll, llavors nosaltres mirem la part superior. Per aconseguir visualització completa s'han de retirar les pròtesis dentals i després de remoure-les, podrem completar la inspecció indirecta utilitzant un mirall bucodental. S'ha d'observar un aspecte firme amb arrugues transverses i de tonalitat rosada. Finalment cap palpar suaument amb un dit. Ens fixem en el rafe palatí.
PALADAR TOU
Sol ser necessari deprimir la llengua amb un abaixallengües per realitzar una correcta inspecció. No és recomanable la palpació del paladar tou a causa que produeix reflex nauseós en la majoria dels pacients. Ens fixem en l'úvula, les amigdales i istme de les fauces.
TERRA DE LA BOCA
Amb la palpació bidigital es pot detectar qualsevol anormalitat. Observi qualsevol canvi de color, textura, creixement o altres anomalies de la superfície. Ens fixem en els conductes de drenatge de les glàndulas salivals i el fre lingual.
VEL DEL PALADAR
Es demana al pacient que obri la boca, s'ha d'explorar amb l'ajuda del abaixallengües i demanant que pronunciï la lletra A.
SOLCS VESTIBULARS
Amb la boca del pacient oberta, s'aixeca el llavi per examinar el calor i la textura. Es pot palpar amb el dit índex per avaluar la consistència.
MUCOSA JUGAL
Per fer l'examen s'ha de sol·licitar al pacient que obri la boca i amb un mirall o un abaixallengües s'exposa la mucosa per la inspecció. És important fixar-se en la textura, humitat, coloració i indemnitat anatòmica. Ens fixem en el conducte de Stenon i la mucosa.
LLENGUA
Per a la inspecció és essencial avaluar la mida, la mobilitat, la simetria i les possibles alteracions de la mucosa lingual. Una gasa és útil per manipular la llengua i així examinar el dors lingual i les vores laterals. La palpació s'ha de ser en recerca de tumors.
ÚVULA
Es troba penjant del vel del paladar a sobre de la base de la llengua, amb una abaixallengües o un mirall es pot veure amb facilitat i es recomana no tocar-la perquè pot provocar arcades al pacient.
AMÍGDALA
El seu examen consisteix bàsicament en la inspecció estructural buscant absència d'ulceració, exsudat o tumoració i té una mucosa rosada. És una exploració visual i utilitzarem un abaixallengües o un mirall.
TRÍGONO RETROMOLAR
S'obre la boca del pacient i amb l'ajuda d'un mirall es pot veure.
GENIVES
Hem de valorar els engruiximents o masses i verificar l'absència de dolor, inflamació o sagnat, també el color, la mida, la seva consistència, la textura, la humitat. també han de cobrir l'arc dentari i que estigui adherit al coll de les dents.
-L'OCLUSIÓ DEL PACIENT TAMBÉ ÉS IMPORTANT
L'oclusió és la relació de la posició de les dents i dels maxil·lars. Es caracteritza per la sobremossegada dels incisius i l'oclusió cúspide-fossa (relació entre les unitats dentàries superiors amb les inferiors).
RELACIÓ SAGITAL A NIVELL POSTERIOR:
CLASSE I: NEUTROCLUSIÓ
Quan la cúspide mesiovestibular del 1r molar superior oclou en el solc bucal del 1r molar inferior. I quan la cúspide del caní superior oclou en el contacte entre caní i 1r premolar inferior.
CLASSE II: DISTOCLUSIÓ
Quan la cúspide mesiovestibular del 1r molar superior es troba per davant del solc mesiovestibular del 1r molar inferior. I quan la cúspide del caní superior oclou per davant del caní i 1r premolar inferior.
CLASSE III: MESIOCLUSIÓ
És quan la cúspide mesiovestibular del 1r molar superior es troba per darrere del solc mesiovestibular del 1r molar inferior. I quan la cúspide del caní superior oclou per darrere del caní i el 1r premolar inferior.
RELACIÓ SAGITAL A NIVEL INCISAL:
RESSALT (OVERJET)
És la distància entre la cara labial del incisiu central inferior i la vora incisiva del incisiu superior de forma paral·lela al pla oclusal. Si mesura més de 3 mm el ressalt està augmentat.
SOBREMO
SSEGADA (OVERBITE)
És la part del incisiu superior que cobreix el incisiu inferior. És augmentada si cobreix més del ⅓ del inferior. L'oberta és quan el superior no cobreix el inferior I la normal és quan el superior cobreix ⅓ del inferior.
RELACIÓ VERTICAL MOLAR:
Els molars no es troben en contacte oclusal i tenen l'espai més gran entre les vores incisals dels dents anteriors.
- RELACIÓ TRANSVERSAL MOLAR I ANTERIOREn el molar normalment la relació entre els sectors posteriors és que el superior té una cúspide funcional palatina i els inferiors una cúspide vestibular funcional i trobem:
NORMAL
El molar superior té una cúspide funcional palatina i els inferiors una cúspide vestibular funcional.
MOSSEGADA CREUADA
Relació inversa i sigui el molar inferior el que tanca per dins.
MOSSEGADA EN TISSORA
Quan hi ha una incompetència entre la superfície oclusal de dues dents posteriors. No hi ha contacte.
TRANSVERSAL ANTERIOR
Hem de valorar la linia mitja de l'arcada superior respecte l'arcada inferior.
Els fres centrals ajuden com a referència.
-L'EXPLORACIÓ DENTAL
El mirall dental té una part activa, un coll i un mànec.
Exemples de la utilització de la sonda i el mirall dental correctament:
Solc principal de 16
La llum dental ha d'estar a sobre del tòrax apuntant a la boca (maxil·lar superior). El professional es col·loca en una posició que sigui còmode per ell i que tingui ergonomia. No farà falta el mirall en aquest cas l'agafem amb la mà esquerre. La sonda té com a funció la recerca de elements patològics anòmals i ens transmet major funció tàctil.
En aquest cas la posició és a les 10.
Paret interproximal distal de 46
La llum dental ha d'estar apuntant a la boca de manera vertical (maxil·lar inferior). El professional es col·loca en una posició que sigui còmode per ell i que tingui ergonomia. La funció del mirall en aquest cas és de visió inversa i de transil·luminació, i la sonda té com a funció la recerca de elements patològics anòmals.
També és a les 10.
Cingul d'11
La llum dental ha d'estar a sobre del tòrax apuntant a la boca (maxil·lar superior). El professional es col·loca en una posició que sigui còmode per ell i que tingui ergonomia. La funció del mirall en aquest cas és de visió inversa i de transil·luminació, i la sonda té com a funció la recerca de elements patològics anòmals.
La posició del odontòleg és a les 11.
La posició del pacient és decúbit supí, però el cap del pacient es mou per facilitar l'exploració.
Es mou el cap de forma puntual i amb moviments suaus per permetre la visió adequada per a l'odontòleg.