Cas Clínic
EN AQUEST APARTAT POSAREM UN EXEMPLE D'UN PACIENT I EXAMINAREM EL SEU CAS.
En aquest cas podem veure que l'oclusió a nivell sagital per la part posterior és de classe I, és a dir una neutroclusió és quan la cúspide mesiovestibular del 1r molar superior oclou en el solc bucal del 1r molar inferior, en aquest cas el caní no té contacte.
En la relació sagital a nivell incisal té un overjet amb augment del ressalt, ja que mesura més de 3 mm el ressalt, i l'overbite és a dir sobremossegada és negativa, ja que hi ha una mossegada oberta, anterior. I en la relació transversal molar té una mossegada normal.
OVERJET
NEUTROCLUSIÓ
Les causes que creiem que poden ser són:
Característiques Genètiques
Hàbits deleteris de la musculatura orofacial: com són la succió digital, empenta lingual, succió labial i la respiració oral. També altres hàbits com: defensius, adquirits, imitatius i hereditaris.
La funció respiratòria alterada pot produir respiració bucal. Una disfunció com és la respiració oral provoca canvis estructurals i musculars importants. També pot produir morfologia craniofacial alterada.
La posició de la llengua: L'oclusió ve determinada per l'equilibri entre: llengua, dents i llavis; i una posició incorrecta de la llengua comporta desequilibri dentari i, per tant, maloclusió.
Problemes de l'articulació temporomandibular (ATM): les persones que pateixen de trastorns de l'ATM poden causar aquest problema a l'empènyer les seves dents amb la llengua per intentar col·locar la mandíbula i així alleujar el dolor en l'articulació.
Obstrucció respiratòria
Hàbits primaris (originaris i causants de la maloclusió)
hàbits secundaris (a conseqüència de les alteracions morfoestructurals provocades per l'hàbit primari)
Hàbits combinats (sorgeixen de la coexistència d'un hàbit primari amb un de secundari)
La respiració fisiològica
La respiració adeqüada és la nasal, ja que és determinant per al creixement correcte i harmònic de la cara, l'equilibri muscular, l'oclusió dental i les funcions orofacials.
BENEFICIS:
-Es purifica l'aire que introduïm en el sistema respiratori, evitant així possibles infeccions respiratòries.
-S'escalfa, el que redueix un dels factors de risc de les malalties respiratòries: EL FRED
-S'humiteja, ja que si l'aire que introduïm als pulmons està sec, podria assecar part de la mucosa que recobreix l'aparell respiratori.
La posició de la llengua
Tant el paladar com els processos alveolars són les estructures directament afectades per la funció lingual.
Com que té una respiració oral, la llengua es col·loca en una posició atípica i roman baixa i trobem el paladar ogival provocat per la falta d'estimulació dels processos de reabsorció òssia que s'origina al no haver corrent d'aire per les fosses nasals i per la posició deprimida de la llengua a l'obrir un passatge aeri per la boca. D'altra banda, sabem que és necessari el suport lingual contra el paladar perquè aquest creixi amb normalitat. Una conseqüència directa d'aquesta posició de la llengua és que l'estímul lingual necessari per al desenvolupament dels maxil·lars desapareix, creixent aquests en sentit vertical i no en sentit anteroposterior i transversal. Per tant es formarà un estrenyiment del paladar a causa que no experimenta les pressions no contrarestades de la llengua, el paladar s'aplana transversalment i s'eleva, prenent la forma d'una ogiva més o menys profunda.
Es caracteritza per un desenvolupament vertical, amb una disminució del perímetre disponible per les dents permanents, per al que tindrem apinyament dentari i/o protrusió per falta d'espai.
Característiques facials
Les característiques facials poden ser:
Cara estreta i llarga
Altura facial inferior augmentada
Malposició dentaria amb incisius a la vista
Bosses palpebrals (bosses de greix sota els ulls)
Galtes flàccides
Nas petit i respingona
Orificis nasals petits i pocs desenvolupats.
Curtesa dels llavis i posició entreoberta de la boca.
Llavi superior curt i incompetent.
Llavi inferior gruix i caigut.
Borla de la barbeta hipertònica.
Perfil convex moderat o sever.
Protrusió del maxil·lar superior
Fonació i deglució
Tant la fonació i la deglució estan afectades, ja que una mala oclusió i una mala musculatura dóna lloc a una deglució atípica i a una mala fonació.
La deglució atípica pot provocar alteracions a la veu, com que la cavitat bucal és un resonador que pot variar en grandària i independència segons sigui la posició dels seus elements i l'obertura o tancament de la cavitat.
L'emisió dels sons depèn: de la posició i la mobilitat de la llengua, de la presència i la posició de les dents, de la mobilitat dels llavis i les galtes, i de la posició de la mandíbula, ja que crearà un espai intraoral adequat per l'articulació fonètica i la resonancia dels sons. En aquest cas com aquest pacient presenta una mala oclusió afectarà a una mala fonètica. A més a més l'articulació dels sons es vincula directament amb el desenvolupament i la maduració de l'aparell estomatognàtic i amb altres funcions neurovegetatives de respiració, succió, masticació i deglució.
Com aquest pacient presenta un paladar ojival a causa de la respiració bucal, dificulta la ubicació de la llengua correctament, per tant segurament tindrà una deglució atípica.
